No existeix una proposta formal explicitada, ni tan sols sabem les intencions del govern de la Generalitat, les suposades ofertes de terrenys ni les demandes del grup promotor.
No quadren els números de llocs de treball.
No quadren les superfícies necessàries amb els espais disponibles.
S’obvien les normatives de protecció del territori, difícilment revocables.
No quadren les capacitats inversores.
Hi ha una opacitat expressa per saber la realitat del projecte.
Per tant tots els posicionaments, que són necessaris pel debat que s’està produint a la premsa i entre la opinió pública, s’han de fer a partir d’aquells ítems que, tot i no estar contrastats, apareixen de forma reiterada als mitjans.
LA MARCA BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA
Barcelona necessita definir i mantenir una identitat forta, generadora d’una economia forta. I és que, a la vegada, una economia forta és generadora d’una identitat forta.
Després d’entendre que era important desvincular la marca Barcelona de la marca de turisme fàcil de sol, platja, sangria I toros, associat al la Marca d’Espanya. Què volem que representi la «marca Barcelona»? Per quins atractius volem ser reconeguts internacionalment? Pel talent? Per l’emprenedoria? Pel pol econòmic que som? Pels clústers de sectors emergents que estem promocionant (NanoBioTech)? Barcelona ciutat de negocis? O el que volem és ser reconeguts com una ciutat de l’oci, del joc, del casino? Quin model turístic volem desenvolupar? El de la identitat i el cosmopolitisme o el del turisme franquícia en el que un no sap ni on és?.
Cal buscar el reconeixement internacional a Barcelona i Catalunya en matèria d’excel·lència. La riquesa en talent de la ciutat i la nació és el factor principal per sortir de l’actual crisi econòmica.
LLOCS DE TREBALL
Tenint en compte la pròpia personalitat, cal potenciar els aspectes que seran determinants per a les properes dècades i no afegir-se a corre-cuita a la darrera tendència importada del darrer lloc de moda. És evident que un projecte com el d’Eurovegas suposaria a curt termini, activació econòmica i llocs de treball, el que no és tan evident son les xifres donades i l’impacte a mig i llarg termini
Les comparatives amb diversos ressorts d’oci a Europa com Euro Disney o Port Aventura ens donen que Eurovegas donaria feina a 30.000 persones, tot i admetent que la densitat d’activitat seria la mateixa, que no és cert.
D’altra banda Catalunya tota l’oferta hotelera a Catalunya dona feina a 36000 persones, per tant és difícil de creure que només a Eurovegas hi haurien 161.000 llocs de treball.
Aquest ball de números fa poc creibles les dades que ens arriben i, per tant, poc seriosa la proposta ja que no sabem ni tan sols si s'acomplirien els objectius mínims de creació de llocs de treball.
Com a dada de referència ens podem fixar en l’impacte de la crisis sobre diferents models econòmics, mentre que Alemanya ha superat la crisis econòmica gràcies a un model industrial basat en el coneixement, el treball qualificat i l’innovació i manté una de les taxes d’atur més baixes de la Unió europea que va oscil·lant entre valors del 7-9 %. L’estat de Nevada te la taxa d’atur més alta dels USA amb valors 12-13 % quasi 5 punts per sobre de la mitjana del USA es troba al voltant del 8%
Sobre els hotels:
El projecte preveu construir 12 hotels, amb “36.000” habitacions, el que vol dir hotels de 3000 habitacions cada un.
Això suposarien dimensions aproximadament 6’2 vegades l’hotel Arts de Barcelona cada hotel (l’Hotel Arts te 44 plantes i 154 metres d’alt. 50.000m2 de sostre aproximadament, dades del mateix hotel)
Tenint en compte que no es poden construir edificis alts tan a prop de l’aeroport, comptem que fan els edificis de 11 plantes (similars als de la Gran Via a l’Hospitalet) això suposa una superfície de 28.88m2 per hotel. 345.600m2 pels 12 hotels. (34ha, que són 34 illes de l’eixample, sense comptar l’espai dels carrers)
Suposant que es poguessin fer els hotels:
Barcelona ciutat té unes 57000 places hoteleres, si en fessin 36000 al delta del Llobregat estaríem augmentant l’oferta un 63%. Ens farem la competència a nosaltres mateixos !! El sector hoteler de la ciutat, diversificat i majoritàriament nostrat no hi estarà d’acord.
Podríem pensar que el projecte té prou força com per atraure nous públics, al marge de Barcelona, aproximadament 12 milions de visitants més a l’any. La dificultat està en pensar que és creïble, ja que ara mateix ja som la primera ciutat en Congressos del Món, la primera ciutat de destí de Creuers del Món (llevat de Miami) i la quarta ciutat turística d’Europa. No sabem d’on pot sortir aquest augment i per tant temem que sigui competència als hotels de la ciutat
Centres comercials
S’afegirien a l’oferta existent actualment al Baix Llobregat, que ja és molt important. Però sobretot incidiren en l’oferta comercial del petit comerç, que ja pateix els efectes de la crisi. Per cada gran superfície que es crea es perden un munt de llocs de treball del petit comerç.
Si una cosa no necessita ni Barcelona ni les ciutats del Baix Llobregat són més grans centres comercials. Ens omplim la boca parlant dels llocs de treball que generaríem i en cap moment parlem de com afectaria al nostre teixit comercial.
Centres de convencions
Barcelona té tres grans centres de convencions, el més gran dels quals és el del fòrum, amb una ocupació mitjana molt baixa. No es veu una bona estratègia tenir més recursos d’aquests.
A més ja som els referents europeus i els que organitzem els grans esdeveniments mundials, tipus fires i convencions. Barcelona és avui el principal destí de convencions del món, per exemple només hi ha un Congres Mundial de Cardiologia o de la Sida o de Mòbils, i tots tres ja els fem a Barcelona.
Joc
Es vol minimitzar la paraula casino, dient que només ocuparà entre el 2 i el 4% del projecte (no queda clar si de superfície, de negoci o de sostre d’activitat)
La realitat és que la fortuna d’Adelson es basa en el joc, els projectes hotelers i els ressorts són els complements per a l’activitat principal que és el joc i les apostes. L’estratègia inversora, reconeguda pel mateix Adelson és primer de tot fer un casino i a partir dels beneficis que generi anar construint la resta del complex.
El tipus de joc que fa Adelson als seus casinos es molt diferent al que coneixem aquí, es basa en el joc a crèdit i la possibilitat d’utilitzar mitjancers. Aquest fet és rellevant ja que la no presència física de les persones que es juguen els diners, fent-ho a través de mitjancers genera blanqueig de diners tal com destaquen diversos informes internacionals, motiu pel qual el mateix Adelson està encausat
Cal recordar que Adelson ja ha demanat “lleis fiscals a mida” per evitar la fiscalització d’hisenda i intentar legalitzar el préstec per al joc, ara totalment prohibit.
L’Esperanza Aguirre s'oferia a facilitar la inversió proposada per Adelson "sense dificultats" i "fins i tot canviant els marcs legals que necessiten de ser canviats”.
A banda de permetre fumar als recintes Adelson pretén que els nens puguin accedir a les àrees de joc amb les seves famílies.
Camps de Golf
Es fa difícil justificar la despesa d’aigua que necessita un camp de golf arran del mar, sobretot en el context de manca d’aigua amb les propostes de transvasaments a sobre i amb una dessaladora funcionant a mig gas. Si els camps de golf s’han d’abastir d’aigua de la dessaladora, el preu que pagaran serà molt alt, tant que potser fan inviable econòmicament la seva explotació.
D’altra banda un camp de golf de 18 forats ocupa unes 60Ha, els tres camps proposats ocuparien 180Ha. Tenint en compte que tot el projecte és de 200Ha i que només els Hotels ja n’ocupen 34Ha ja es veu que els números no quadren ja que no hem comptant ni els accessos ni les altres activitats proposades.
Pel que fa a la inversió
Les inversions anunciades són de 17.000 Milions d’Euros, 15.000 Milions en construccions.
Si comptem un Milió de metres quadrats construïts (improbable ja que els hotels farien 600.000m2), els costos serien de 1200 Milions d’Euros, suposant que afegim infraestructures com a molt comptaríem el doble. 2400M€ xifra molt allunyada de les xifres que surten públiques.
Sobre la possibilitat de l’espai disponible
Les informacions que apareixen sobre l’extensió del projecte oscilent entre les 200 i les 800, sigui quina sigui la xifra, la zona possible d’ubicació al baix Llobregat no disposa d’una superfície tan gran sense afectacions diverses, el que fa inviable el projecte.
Tota aquesta normativa no es pot modificar amb simples acords municipals, caldria l’acceptació d’Europa per poder alliberar els terrenys, cosa francament difícil
 |
| Mapa del Parc Agrari |
0 comentaris:
Publica un comentari