En els darrers 10 anys, els canvis produïts a la Rambla han estat, bàsicament, d’iniciativa privada, a excepció de la restricció del trànsit en sentit nord i la reconversió de les parades d’animals.
És d’iniciativa privada doncs la proliferació de botigues de souvenirs, l’extensió dels vetlladors de bars i restaurants, la proliferació d’activitats il·legals (prostitució, tril.lers,llauners), la ubicació d’estàtues humanes, l’augment desmesurat de locals de pública concurrència, etc.
D’altra banda, des del punt de vista d’emissor de flux de vianants i ”usuaris” de la Rambla, hi ha una part que n’és la responsable de l’augment quantitatiu, que és l’activitat turística emergent, en general, i l’impacte de la proximitat del Port de passatger en particular.
Així doncs, si volem tenir en compte quins són els elements que incideixen en l’evolució de la Rambla, qualsevol actuació sobre aquesta hauria de comptar-hi i incidir-hi.
Compartim els objectius que la Rambla torni a esdevenir el passeig volgut i estimat pels Barcelonins i pels Catalans. Això ens permetrà compartir-la amb orgull amb tots els visitants que arriben a la nostra capital, els quals l’entendran i l’estimaran com nosaltres. Però una i una altra vegada arriben propostes de millora de La Rambla que, sense dubtar de la bona intenció, tornen a esmentar un conjunt d’objectius que, a hores d’ara, estan assumits per tothom. En canvi les propostes d’acció concretes es van diluint com un sucre, car va perdent la força prepositiva per quedar-se en un decàleg de bones intencions.
Hem de ser capaços de projectar la nostra idea de la Rambla partint d’una visió global, potser ara en diríem en 3D, Podem mirar la Rambla com qui observa un tub rectangular que incorpora les façanes vinculades al mateix espai públic.
Així doncs creiem que una mesura de Govern, Pla Integral, Pla especial, o com li vulguem dir de la Rambla passa, primer de tot, per aturar l’actual evolució, establir un marge temporal per decidir allò que es vol fer i acordar un pla d’etapes per fer-ho.
Entenc doncs que caldria, primer de tot una suspensió temporal d'un any de totes les llicències de caràcter temporals (vetlladors), d’activitats sobrevingudes (estàtues, fires d’artesans, exposicions, estands informatius, etc).
Establir un procés de debat participatiu de sis mesos per tal d’acotar els objectius comuns i acordar, abans del termini d’un any, les accions a emprendre, la inversió necessària i el Pla d’etapes per executar-la.
Parlem dels problemes, intuïm on són les fonts, però insistim en els errors.
· Si hi ha un problema d’ocupació de l’espai públic, cal abordar-lo i, per tant, evitar l’ocupació de l’espai públic. (si hi ha vetlladors, quioscs que ocupen més del compte, activitats privades, activitats il·legals, doncs actuem-hi)
· Si es diu que hi ha massificació turística, no es pot defensar, al mateix temps, construir més Hotels a un radi immediat a la Rambla. També caldrà actuar sobre els flux turístics, evitar l’aparcament d’autocars turístics a Plaça Catalunya, Colom, o Drassanes. Establir pactes amb les companyies de creuers per iniciar els recorreguts en altres direccions, desenvolupar el Pla Director de Montjuic per fer possible l’itinerari cap a la muntanya des de Drassanes.
(En aquest punt tenim una anomalia des del punt de vista de flux. La Rambla és el punt més visitat de la ciutat i Montjuic deu ser el Tercer. Doncs l’accés del turisme cap a Montjuic des de la Rambla es fa via Plaça Espanya, en diversos modes de transport, i només una minoria va a través del Poble Sec.)
· Actualment no és la circulació de vehicles el que altera o distorsiona la convivència, almenys normalment. Però insistim a fer veure que forma part de la solució una certa limitació del trànsit. D’altra banda, restringir la circulació sentit mar és molt difícil, és la única via de comunicació externa de la macro illa del Raval, amés cal comptar els usos comercials, càrrega i descàrrega, etc. El carril de pujada ja té una limitació del trànsit, però té unes servituds comercial, d’accés a aparcaments, de sortida de vehicles del gòtic i de transport públic que difícilment es pot reduir.
