Infraestructures, no són un caprici.

Pont de l'enllaç AP7-A2. Obra paralitzada

Sortir de l'actual crisi econòmica implica molts sacrificis, ho sabem i en som conscients. També implica acceptar que determinades decisions de caràcter macro-econòmic es prenen en un context internacional.

D'altra banda, cal tenir capacitat pròpia d'establir estratègies d'inversió, organització de les infraestructures, sistema educatiu i estratègia territorial. És a dir, decidir per nosaltres mateixos com ens volem preparar per superar la crisi primer i moure'ns en un context internacional globalitzat en el que, quasi amb tota seguretat, algunes de les regles del joc fins ara vigents s'hauran modificat.

En el debat sobre les infraestructures a Catalunya hi ha qui aprofita per donar una visió estrictament regionalista i hi ha qui pretén embolcallar-nos en el paquet del malbaratament de recursos i infraestructures innecessàries.

Primer de tot cal tenir en compte que el debat es fa sobre allò que s’ha projectat, veient la manca d'execució real.

En segon lloc en algun debat s'han atrevit a dir que tenim “afany” de tenir aeroports i sistemes ferroviaris eficients, com si fos un pecat; doncs la resposta és senzilla de respondre: a Catalunya tot el que s’ha projectat és necessari pel sistema econòmic productiu, per tant no és un problema d’afany o de nou ric, és una necessitat.

La desorientació i la sensació d’impotència, per les nostres deficients infraestructures i del model de finançament injust; s’estan convertint en indignació a causa de les noves decisions que l’Estat està fent, tant en la no aplicació d’acords o la no execució d’obres i projectes aprovats, com en la presa de decisions en sectors estratègics cabdals per al desenvolupament econòmic.

Així doncs, no queda marge per a una reinterpretació, ni tan sols acceptant el marc polític depenent d’Espanya podríem acceptar les decisions que es prenen, que, essent de caràcter estratègic, s’haurien de prendre des d’una òptica de modernitat, de futur i d’interconnexió amb Europa. Cap d’aquestes premisses doncs s’estan acomplint en la planificació energètica, el sistema viari, el sistema ferroviari, la gestió aeroportuària, etc.

Tot i els pactes polítics i els acords institucionals que l’estat mai respecta i, veient com s’inverteix en alguns punts de l’estat Fora dels Països Catalans, sense cap criteri econòmic i amb mentalitat de nou ric. La pregunta és, els aparells de l’estat (amb el PSOE o amb el PP) actuen així per pura incompetència o per revenja cap a Catalunya i el conjunt dels PPCC ?