Ara que la cridòria d'indignació no és als titulars dels mitjans, em permeto fer una reflexió a l'entorn de la participació i la representativitat d'institucions i estaments.
Des de les Institucions públiques, d'una forma o altra, s'intenta interlocutar amb institucions, entitats i estaments que representen allò que anomenem la “Societat Civil”, en conseqüència, algunes de les decisions que es prenen han passat pel filtre “participatiu” d'aquesta “Societat Civil” representada pels seus dirigents.
Sovint, quan la decisió de política pública no agrada a aquestes institucions, alguns dels seus dirigents fan públic el seu posicionament contrari a l'estament públic i, de vegades, fins i tot volen donen lliçons d'ètica, de moral o de rigor tècnic.
La veritat és que pocs són els que s'atreveixen a qüestionar públicament aquestes crítiques, fins i tot els mateixos polítics afectats no fan altra cosa que mirar d'apaivagar la crítica com poden.
Mentrestant la maror del discurs de la poca representativitat dels estaments públics (els que es voten a les eleccions) va fent forat i va creant un estat d'opinió en el que els representants de la “Societat Civil” són els bons i autèntics i els representants polítics són dolents i gens representatius i, per tant, objectiu d'escarni públic.
Anem a veure doncs, amb dades a la ma, la representativitat dels dirigents d'algunes institucions a partir dels seus processos electorals.
Veiem doncs que, en molts casos, el suport directe de l'electorat del col·lectiu en qüestió és francament baix, per no dir ridícul.
Les institucions públiques són les que tenen, en major o menor grau, més representativitat de la ciutadania, tant en % del vot directe com en participació.
D'altra banda, hi ha institucions amb índex de vot directe i de participació paupèrrims, a més de tenir processos electorals d'escassa qualitat democràtica.
L'estat de les coses és com és i no podem negar el grau de legitimitat de l'actual diàleg Institucions Societat Civil, però cal començar a posar fil a l'agulla per millorar els processos democràtics i la participació de totes les institucions, sobretot les de caràcter públic, com ara les Universitats.
Cal recordar que els Col.legis professionals i les cambres de comerç són corporacions de dret públic, per tant haurien de ser les primeres institucions en millorar i garantir una major qualitat democràtica.
Col·legi d’Arquitectes
Vots emesos: 2436 arquitectes, cens: 9.977 arquitectes, Participació: 24’4 %
Degà: 1.306 vots (53%)
El degà té el 13% del vot directe del col·lectiu.
Col·legi d’Advocats
Vots emesos: 4.420 advocats, cens: 19.530 advocats Participació: 22’6 %
Degà: 3.112 vots (70%)
El degà té el 16% del vot directe del col.lectiu.
Cambra de Comerç de Barcelona (es voten representants)
Vots emesos: 7195 empreses, cens: 339.700 empreses. Participació: 2’12 %
El president té menys de l’1’5% del vot directe del col.lectiu.
UAB
Vots emesos: 4.935, cens: 37.141. Participació: 13’29 %
Rectora: 1.466 vots (29%)
La Rectora té el 3’9% del vot directe del col.lectiu.
UB
Vots emesos: 7.026, cens: 65.055. Participació: 10’8 %
Rector: 3.751 vots (53’4%)
El Rector té el 5’7% del vot directe del col.lectiu.
UPF
Vots emesos: 2.144, cens:11.759. Participació: 18’2 %
Rector: 561 vots (26’2%) Candidatura única
El Rector té el 4’7% del vot directe del col.lectiu.
BCN
Alcalde: 174.022 vots (28’2%)
Vots emesos: 616.290, cens: 1.163.556
Participació: 53 %
L’alcalde té el 14’9% del vot directe dels electors.
Catalunya
President: 1.202.830 vots (38’4%)
Vots emesos: 3.152.630, cens: 5.363.688
Participació: 58,78 %
El president té el 22’43% del vot directe dels electors.
0 comentaris:
Publica un comentari