La ciutat, el llarg viatge.

Tots caminant sota la pluja, el llarg viatge ens crida,

anem travessant, entre les flors, els anys.

Sense dir res, sense respostes ni equipatge, et guies,

sense saber el motiu d'anar endavant.

Una ciutat, un dia, sempre un altre

sents les mirades buides, el sol ja cau.

Sopa de Cabra

La causa comuna de la ciutat atreu diversos actors que des de diferents escenaris intenten fer alguna aportació a la comunitat. Els veïns d'un barri amb la seva associació, l'entitat que treballa al carrer, els de l'Agrupament que es preocupen per l'educació dels nens i nenes, els de les festes majors. En fi tot un conjunt de ciutadans i ciutadanes que s'involucren i es mullen. És veritat que sempre hi ha un punt d'ego en això, o fins i tot un cert interès personal (la millora de l'entorn em beneficia a mi directament), però allà hi són sempre disposats a “tirar del carro”. En aquest paquet també hi compto els responsables polítics de la ciutat que ho són per vocació i per continuïtat lògica d'allò que han anat fent, gent que actua i treballa amb l'entusiasm de creure en la seva aportació a la ciutat.

Però tot plegat no és un fer i fer sense rumb ? És realment transcendent allò que fem ? O és només, tal com diuen els de sopa de Cabra: “Sense dir res, sense respostes ni equipatge, et guies, sense saber el motiu d'anar endavant.” ?

La implicació en “lo públic” per a mi, té un significat de compromís que té més a veure amb aquella idea republicana que diu que és l'equilibri entre el necessari control de l'administració i l'Estat versus els egoismes particulars.

És per això que considero transcendent allò que fem, ja sigui gestionant un districte, dirigint una entitat o creant una assemblea de barri, la pròpia acció de fer-ho ja ens mostra la voluntat transformadora.

Estiguem alerta doncs, defensem la causa comuna, allò que ens pertany a tots. Renovem estructures i gent per evitar l'endogàmia i l'apalancament, però recordem que el veritable enemic és aquell que fa que la gent es quedi a casa i accepti que els egoistes guanyin la batalla.

Publicat a l'Independent de Gràcia el 22 de juliol del 2011