La barreja produïda dins del moviment del 15 de març, on bona part dels integrants més actius provenen d’altres sistemes organitzats (no ens enganyem ) fa que hi hagi d’haver un equilibri, tant en les línies mestres del discurs (poc concret) com en les formes de mobilització. Aquesta és una de les causes que provoquen l’error d’haver convocat la concentració al parlament.
Error perquè era previsible la reacció dels partits polítics i la demagògia a l’entorn de la defensa de la democràcia.
Error perquè la desobediència civil requereix d’un aprenentatge, el qual t’ha de garantir la justificació de l’acció que fas i que no es pugui manipular mediàticament. I també tenir controlats tots els ressorts, entre els quals hi ha un comportament exquisit, una posta en escena atractiva i una absència absoluta de violència verbal i física. Tots sabem que hi ha un sector que no està en contra de la violència i això fa difícil el control dels que de forma individual volen brega.
Error perquè es convoca en un context de decisió política (debat dels pressupostos) que al marge que t’agradin o no, no són el motiu de fons del moviment. Així doncs, convocar accions al parlament en funció d’una votació concreta es pot associar al posicionament d’uns partits concrets, res més lluny del moviment (encara que alguns, de dins i de fora del moviment, ho voldrien).
Pel que fa al debat sobre l’acció en ella mateixa, crec que caldria puntualitzar algunes coses;
És veritat que intentar bloquejar l’acció parlamentària és il·legal, només faltaria... Però també és veritat que quan et planteges fer desobediència civil ho fas fent alguna cosa il·legal, sinó deixa de ser desobediència, fins aquí crec que obvi.
On crec que rau el problema, del que ja he dit que era un error, és que la convocatòria era conjuntural i en negatiu (anava dirigida a impedir la votació dels pressupostos), en canvi crec que una convocatòria del mateix estil (ja he dit que amb formes elegants, atractives i sense cap mena de violència) de forma propositiva (demanant als parlamentaris que es mullin fent lleis en pro de la Democràcia participativa, contra la corrupció, d’austeritat...) hagués tingut una altra rebuda i un altre resultat. (parlo en passat perquè ara aquesta acció està “cremada” pels esdeveniments.
I pel que fa a les declaracions dels responsables de seguretat, sembla que en algun lloc de la Conselleria d’Interior hi hagi un manual de com respondre davant d’incidents com els de l’altre dia que serveix per a tots els responsables que hi van passant:
Deien el Març 2009: "l'extrema violència" que van demostrar diversos "grups radicals perfectament organitzats" etc;
Sempre diuen que hi ha extrema violència, que està organitzada, se li atribueixen tàctiques de “Kale Borroka” i al mateix temps ho suavitzen dient que tot i això són una minoria. En fi, si això que va passar al Parlament era violència organitzada extrema amb organització de Kale Borroka, que s’ho facin mirar. Aquesta manera de gestionar aquests fenòmens sempre ens farà estar dins d'un bucle de mai acabar.
Ara el Conseller d’Interior diu que “Hi ha hagut massa simpatia intel·lectual amb els indignats”, doncs ara que ho diu, una mica de simpatia si que els hi tinc, no intel·lectual (hi hauria d’haver propostes concretes i debats amb rigor per a que fos així) però si emotiva: sempre està bé que hi hagi gent que es mogui i intenti agitar les consciències. No comparteixo però algunes de les formes de mobilització ni tampoc alguns tics autoritaris (contradictoris al meu entendre) en relació a la llengua i al dret a l’autodeterminació. D’altra banda el moviment peca de no fer propostes concretes i d’apuntar de forma excessiva, al meu entendre, cap a la política, quan hi ha altres institucions que tenen un poder decisori important i no s’esmenten.
0 comentaris:
Publica un comentari