Unitat retòrica o pràctica ?

Voleu dir que amb la que està caient no seria millor posar-nos a enllestir paraigües que acullin la unitat?

Que l’independentisme, com a proposta política de futur per al país, sigui present a l’ajuntament de la capital de Catalunya és, més que una voluntat, una obligació, ja que l’escenari de moltes de les coses que passen en aquesta ciutat és també global.

Quan esmento la unitat pràctica ni parlo de real politik ni de renuncia als idearis, parlo simplement de la capacitat de creixement que tindríem tots plegats, no només per l’efecte de sumes electorals, també per la possibilitat real de condicionar governs, accions de govern i accions concretes.

Tampoc parlo de la unitat idíl•lica, la de la glosa dels cantautors, la que sempre està a l’imaginari popular però mai la trobem a la pràctica, de la unitat retòrica. La unitat perfecta no existeix, no cal capficar-se, com tampoc cal menystenir aquells que, de bona Fe, la vindiquen. Però la urgència del es proclames unitàries que al mateix temps són poc concretes i reals, no sedueix ningú.

I ara a Barcelona tenim una oportunitat per caminar en la direcció contrària a la fragmentació de l’independentisme, de sumar de forma efectiva i emetre un missatge de lideratge eficaç. Aquest lideratge eficaç és el que et porta a la unitat pràctica, tot i no tenir el recolzament de tothom, perquè aquest, tret dels espais ficticis de l’imaginari popular, no és possible.

Ningú diu que un procés cap a la Unitat sigui fàcil, a Barcelona i atot arreu, ni tan sols que hagi de ser un projecte permanent, la unitat es construeix dia a dia.

Article publicat a: