Com deia a l'article "Error, subsanable, però error" d'ara fa uns mesos: Penso que les decisions en política tenen a veure en allò que és transcendental i en allò que es pot entendre.Després del revés electoral que hem tingut (ERC), els electors, els que ens han votat i els que no, esperen una reacció lògica, entenent per lògica que sigui mesurada en relació a la davallada electoral. No és que vulgui escudar-me interpretant el pensament dels electors, crec que una gran majoria dels militants d'ERC també ho pensem, jo almenys ho penso i ho escric.
Malauradament, com deia aquell..., si el debat no el fem nosaltres ens el fan els altres i, com sempre, amb la intenció d'esmicolar, trencar, dividir, desfer... Surten a redós debats sobre l'assemblearisme, es qüestionen de forma absolutista els lideratges...
Hem de ser capaços de protagonitzar el debat nosaltres mateixos i no deixar que, una vegada més, la tesi la facin uns altres des de fora. Com a partit d'ideari republicà hem de poder dir que el nostre assemblearisme és compatible amb les decisions difícils, serenes i alhora arriscades. I també hem de poder fer possible que els lideratges ho són per la seva capacitat moral i ho continuen sent independentment del càrrec orgànic que puguin ostentar. És l'autoconfiança en les pròpies estructures internes i la suma de lideratges el que estic vindicant.
Ara bé, també crec que aquestes estructures internes no poden treballar a contratemps, ni assumir competències que no li pertoquen. Hi ha decisions que atenyen a les persones de forma individual i intransferible i hi ha decisions que pertanyen a la col·lectivitat, al conjunt, als òrgans de decisió. Voler que una decisió personal la prengui el col·lectiu estressa l'estructura. De la mateixa manera que la tensa quan es prenen decisions que haurien de ser col·legiades de forma personal.
Si, com deia abans, posem en valor la suma dels lideratges estarem apuntalant una forma diferent de fer partit i política. Vindiquem tots aquells i aquelles que han fet avançar el projecte d’ERC i amb ell el projecte independentista.
Els resultats electorals del nostre partit són fruit d’una barreja de circumstàncies, de les quals, ara per ara, crec que hem de tenir més en compte per al debat les que no són de caràcter exogen.
N’esmentaré una, l’independentisme si va per separat perd, i d’aquesta vella lliçó que sembla que no vulguem aprendre mai, hem de treure algunes conclusions de cara a l’estratègia futura.
Veurem si el país fa un nou pas endavant amb l’estratègia que ens proposa CiU, ara el joc està servit i l’electorat ha decidit que siguin ells els que portin les regnes del govern.Mentrestant tenim molta feina a fer per a que el municipalisme faci una passa endavant i es configuri com un dels elements cabdals per a l’estratègia independentista. Seguint l’itinerari marcat per diverses campanyes que han tingut la seva base d’acció els municipis.
També vaig publicar fa uns mesos que els que anem a les eleccions amb diverses opcions polítiques, però amb les mateixes ambicions, és una evidència que ens haurem d'entendre i treballar plegats, sigui quin sigui el resultat.
Doncs això, si l’objectiu ara son els municipis i part de l’èxit la unitat, caldrà que tothom parli amb tothom, que cada municipi decideixi què volen fer i veureu que tot és possible.
