Unitat a la pràctica

Deia al final del meu article Ingredients per a la unitat:

Les temptacions
La temptació de pensar que l’opció vàlida és la pròpia i que com que els altres s’equivoquen jo guanyaré (en principi les eleccions, no un, dos o tres diputats), sempre plana en els debats d’unitat.
Si ens plantem davant d’un debat seriós i amb voluntats, potser no ens posem d’acord de cara la immediatesa, probablement serà un error, però la feina ben feta ens pot dur a una plasmació de la unitat més enllà de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Compte, la unitat no és només de forces polítiques, cal unitat en el front cultural i social, més feina i menys crítica agra, més especialització i més discurs global.

 Doncs això, no ens posem d'acord amb la immediatesa, però podem anar bastint eines per a la unitat que tinguin un recorregut més llarg i és que en el fons ja ho estem fent: Som capaços d'impulsar les consultes per la Independència arreu del País. També som capaços de generar campanyes des de l'àmbit municipal, com va ser la celebració del Centenari de l'Estelada o bé l'actual campanya de declarar els municipis moralment exclosos de la Constitució espanyola. Som capaços de reunir alcaldes i regidors d'un ampli ventall polític per demanar que el nou president de la Generalitat convoqui un referèndum sobiranista.

Som capaços a partir de la proposta, l'acció i la praxi de posar-nos d'acord i treballar per causes comunes, si seguim en aquesta línia, això s'anirà traduint en més unitat d'acció, més estratègia comuna i en accions i campanyes més extenses i unitàries al carrer i qui sap si més tard o d'hora llistes unitàries a les institucions, si és que l'estratègia ha d'anar per aquí.

Els que anem a les eleccions amb diverses opcions polítiques, però amb les mateixes ambicions, és una evidència que ens haurem d'entendre i treballar plegats, sigui quin sigui el resultat.

Com s’hauran d’entendre l’estol d’entitats de diversa índole que també comparteixen ambicions entre elles però no es posen d’acord en l’estratègia mobilitzadora.

Així que aquest 11 de setembre saludaré als meus companys de viatge, que no necessàriament d’autobús, desitjant-los sort, el seu èxit és el de tots, el viatge és llarg i hem d’anar plegats coincidint a la mateixa autopista. Els d’aquesta o d’aquella entitat, els que han convocat o no, els més i els menys, els d’aquest partit i els d’aquell altre que abans eren el mateix, els que opinen, els que s’apunten a tot i els que només s’apunten a coses concretes...