Efectivament, com gairebé tots/tes els militants d'ERC, penso que cal fer una reflexió de caràcter intern i per això crec que són indispensables algunes dosis de bones condicions per a la reflexió.

Primer de tot, penso que ha de ser un debat intern, dels militants d'ERC, per tant sense xou mediàtic, sense interferències d'opinadors diversos i sense aquells que s'ho miren tot des de fora.

En segon lloc, la reflexió interna ha d'anar acompanyada de frases i aportacions de caràcter intel.lectual que vagin més enllà dels missatges simples. Calen reflexions amb frases subordinades i amplitud de mires, sense apriorismes, simplisme, descobridors de l'essència, salvapàtries varis, anàlisis mal fets o versions distorsionades de l'estadística.

Estaria bé que la reflexió es faci en benefici del projecte independentista i de l'objectiu polític del referendum del 2014, per tant sobrarien aquells que volen fer un falç debat en el que bàsicament busquen sortir ben situats per ubicar-se en algun càrrec estratègic al partit o institucional.

Més val que no fem allò que deia Joan Oliver (Pere Quart):

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre i l'Àrbitre.

Ara que els arguments electoralistes ja no venen al cas, tornarem a dir el que ja vam expressar el seu dia respecte el posicionament del projecte de l'AERI del barri d'El Carmel.

La informació millora la capacitat de decisió: per això creiem que els veïns/es han de saber a què s'han d'atendre un cop s'aprovi el pla, tot poguent fer les aportacions que es creguin oportunes. I d'entre aquests els afectats directes i els indirectes, és a dir, els qui hauran de modificar el lloc on viuen i els qui veuran com va canviant la fesonomia del barri.

Aquest projecte limita, en part, en el seu àmbit de planejament justament amb l'àmbit d'afectació dels Tres Turons. Aquest àmbit està pendent d'una solució definitiva que creiem prioritària atès que ja porten aproximadament uns 35 anys d'afectació. No sembla raonable, que un projecte que està en debat de del 2003 i que des de la regidoria d'Horta s'ha anunciat públicament fins a 6 vegades que estaria enllestit "en breu", quedi aparcat. D'altra banda no sembla raonable intentar solucionar urbanísticament una àrea sense solució de continuitat, per exemple els carrers fronterers.

Pel que fa a la inversió prevista hem de tenir en compte diverses coses.

Primer destacar que la inversió prevista és molt important, sobretot si la comparem amb població i territori, res a dir si tenim en compte els deutes històrics amb el Carmel i els barris annexes.

En segon lloc la inversió total de 390 milions d'euros es distribueix entre 77 M d'inversió pública i 313 M d'inversió privada. Deixant de banda la capacitat de mantenir la inversió pública durant 12 anys, el pes de la inversió privada és decissiu per al conjunt del projecte, per això creiem que s'ha de detallar un pla de ruta per a la inversió privada, deixant clars els terminis, les afectacions, la capacitat d'exercir el Dret de Retracte, etc

És a dir, 12 anys són molts per a desenvolupar una planificació que no depén només de l'ajuntament de la ciutat, depèn de la inversió de la Generalitat en equipaments, no concretada, i del desenvolupament privat. Tenim exemples propers del que això pot suposar, al barri de Vallcarca tenim un planejament pendent d'execució a bona part del barri, els resultat és que es porten anys d'endarreriment, la qual cosa genera degradació urbanística, problemes de caràcter social, ocupació de finques, dessertització del poc comerç de barri existent i inseguretat jurídica per als petits propietaris i per als llogaters, ja que el pas del temps beneficia l'acumulació d'inversió de grans corporacions que són les que acaben controlant els plans de millora urbana.

A partir d'aquí podem començar a parlar del projecte tècnic, de les afectacions, del desenvolupament, etc.

És l'actitud del govern la que ens fa que no li donem crèdit al projecte, ja sigui amb un vot favorable o amb una abstenció. Perquè ja no és creible que prometin desencallar els Tres Turons aviat, ho han dit massa vegades i massa públicament.

Tampoc és creïble que ens diguin que la inversió pública, al marge de l'Ajuntament, està garantida, tenim massa exemples que ens demostren que l'imaginari del govern municipal, en el millor dels casos, és excessivament optimista, sovint amb uns resultats posteriors més que mediocres.

Vist el desenvolupament d'altres projectes urbanístics, sabem que el pes de la inversió privada marca el tempo i que tot allò que no està escrit s'ho endú el vent.

Així doncs, la pèrdua de credibilitat ens du a la manca de confiança, manca de confiança prèvia a la jornada electoral i posterior a aquesta.