dimecres, març 26, 2008 

El Pla de Mobilitat de Gràcia i les Motos.

Ara que ja podem començar a tenir dades suficients i veure amb més perspectiva l'aplicació d'algunes mesures del Pla de Mobilitat, potser és el moment de pensar com fem més passos endavant, al mateix temps que revisem allò que s'ha fet.

Podríem caure en l'error de simplificar l'oportunitat del Pla de Mobilitat, reduint el debat al funcionament d'un mecanisme o la mobilitat d'un determinat carrer, etc.

És evident que s'han de revisar alguns punts concrets de les Superilles, com ara les famoses Pilones, les quals, per causes diverses no han estat un bon exemple d'utilitat, de respecte per part d'alguns conductors i de gestió eficaç. Però insisteixo, crec que aquest no és el debat.

A simple cop d'ull, ens podem posar d'acord que actualment allò que pot distorsionar el Pla de Mobilitat de Gràcia és la mobilitat en moto. Ep !! tampoc podem caure en l'error de culpabilitzar la moto de totes les distorsions que es creen en l'àmbit de la mobilitat gracienca. És veritat que la moto ha aportat agilitat i descongestió, potser per això Gràcia és l'àrea de Barcelona amb un índex més alt de motos matriculades.

Ara bé, l'índex propi de motos, sumat a l'índex de motos que provenen de fora del barri, ens generen distorsions en l'ocupació de l'espai públic, que vam quedar que el volíem recuperar per als vianants, ja sigui en l'aparcament, ja sigui en circulació, tot i tenint en compte que les motos acaben passant per qualsevol carrer sigui restringit al trànsit o no.

Així doncs, crec que el nou pas estratègic a fer en el marc del Pla de mobilitat de Gràcia és una línia d'actuació per a les motocicletes i ciclomotors. Aquesta actuació, o millor dit, conjunt de mesures aplicables al món de la moto, ha de comptar amb les pròpies oportunitats i avantatges que té aquest mitjà de transport en una ciutat densa i compacta com Barcelona. Ha de comptar amb els objectius generals del Pla de Mobilitat, les infrastructures existents, la complicitat dels usuaries/es de la moto i dels sectors professionals. Ha de ser, en definitiva, un conjunt de mesures que vinguin des del consens i la voluntat, de tothom, de treballar per anar millorant la qualitat de vida de Gràcia i el conjunt de la ciutat.

Sóc conscient que un debat com aquest no és fàcil, però com tot, si hi ha voluntat i empenta, és possible.

 

Hi ha tics que no marxen !!

Som a dimecres 26 de març, acabo de rebre una nota del districte de Gràcia, del qual soc President, comentant que "s'ha decidit" fer la inauguració de la nova Caserna de la Guàrdia Urbana, aquest dissabte dia 29 a les 12h. Amb una invitació feta i signada únicament per l'alcalde de la ciutat.

La iniciativa i construcció d'una nova caserna per a la Guàrdia Urbana sorgeix en el mandat anterior, la qual cosa ens permet alliberar un espai molt essencial per a l'escola Reina Violant.

En tot el mandat del 2003-2007 mai hi ha hagut cap acte institucional convocat unilateralment per l'Alcalde de la ciutat i sempre hi van tenir papers destacats el Regidor del districte i el President.

Aquesta convocatòria unilateral em sembla una manca de respecte al territori, una manca de respecte institucional al Districte de Gràcia i una manca de tacte cap a la persona que va iniciar tot el procés, sent com és l'actual President del Districte de Gràcia.

Si convenim que l'autoritarisme i la manca de sentit institucional i democràtic són tics de caire negatiu, i convenim, també, que hi ha tics que difícilment marxen, cadascú que arribi a la conclusió que vulgui...

dilluns, març 10, 2008 

ERC, ara ens cal reflexió interna.

Efectivament, com gairebé tots/tes els militants d'ERC, penso que cal fer una reflexió de caràcter intern i per això crec que són indispensables algunes dosis de bones condicions per a la reflexió.

Primer de tot, penso que ha de ser un debat intern, dels militants d'ERC, per tant sense xou mediàtic, sense interferències d'opinadors diversos i sense aquells que s'ho miren tot des de fora.

En segon lloc, la reflexió interna ha d'anar acompanyada de frases i aportacions de caràcter intel.lectual que vagin més enllà dels missatges simples. Calen reflexions amb frases subordinades i amplitud de mires, sense apriorismes, simplisme, descobridors de l'essència, salvapàtries varis, anàlisis mal fets o versions distorsionades de l'estadística.

Estaria bé que la reflexió es faci en benefici del projecte independentista i de l'objectiu polític del referendum del 2014, per tant sobrarien aquells que volen fer un falç debat en el que bàsicament busquen sortir ben situats per ubicar-se en algun càrrec estratègic al partit o institucional.

Més val que no fem allò que deia Joan Oliver (Pere Quart):

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre i l'Àrbitre.

dimarts, març 04, 2008 

Bones raons per defensar El Carmel

Ara que els arguments electoralistes ja no venen al cas, tornarem a dir el que ja vam expressar el seu dia respecte el posicionament del projecte de l'AERI del barri d'El Carmel.

La informació millora la capacitat de decisió: per això creiem que els veïns/es han de saber a què s'han d'atendre un cop s'aprovi el pla, tot poguent fer les aportacions que es creguin oportunes. I d'entre aquests els afectats directes i els indirectes, és a dir, els qui hauran de modificar el lloc on viuen i els qui veuran com va canviant la fesonomia del barri.

Aquest projecte limita, en part, en el seu àmbit de planejament justament amb l'àmbit d'afectació dels Tres Turons. Aquest àmbit està pendent d'una solució definitiva que creiem prioritària atès que ja porten aproximadament uns 35 anys d'afectació. No sembla raonable, que un projecte que està en debat de del 2003 i que des de la regidoria d'Horta s'ha anunciat públicament fins a 6 vegades que estaria enllestit "en breu", quedi aparcat. D'altra banda no sembla raonable intentar solucionar urbanísticament una àrea sense solució de continuitat, per exemple els carrers fronterers.

Pel que fa a la inversió prevista hem de tenir en compte diverses coses.

Primer destacar que la inversió prevista és molt important, sobretot si la comparem amb població i territori, res a dir si tenim en compte els deutes històrics amb el Carmel i els barris annexes.

En segon lloc la inversió total de 390 milions d'euros es distribueix entre 77 M d'inversió pública i 313 M d'inversió privada. Deixant de banda la capacitat de mantenir la inversió pública durant 12 anys, el pes de la inversió privada és decissiu per al conjunt del projecte, per això creiem que s'ha de detallar un pla de ruta per a la inversió privada, deixant clars els terminis, les afectacions, la capacitat d'exercir el Dret de Retracte, etc

És a dir, 12 anys són molts per a desenvolupar una planificació que no depén només de l'ajuntament de la ciutat, depèn de la inversió de la Generalitat en equipaments, no concretada, i del desenvolupament privat. Tenim exemples propers del que això pot suposar, al barri de Vallcarca tenim un planejament pendent d'execució a bona part del barri, els resultat és que es porten anys d'endarreriment, la qual cosa genera degradació urbanística, problemes de caràcter social, ocupació de finques, dessertització del poc comerç de barri existent i inseguretat jurídica per als petits propietaris i per als llogaters, ja que el pas del temps beneficia l'acumulació d'inversió de grans corporacions que són les que acaben controlant els plans de millora urbana.

A partir d'aquí podem començar a parlar del projecte tècnic, de les afectacions, del desenvolupament, etc.

És l'actitud del govern la que ens fa que no li donem crèdit al projecte, ja sigui amb un vot favorable o amb una abstenció. Perquè ja no és creible que prometin desencallar els Tres Turons aviat, ho han dit massa vegades i massa públicament.

Tampoc és creïble que ens diguin que la inversió pública, al marge de l'Ajuntament, està garantida, tenim massa exemples que ens demostren que l'imaginari del govern municipal, en el millor dels casos, és excessivament optimista, sovint amb uns resultats posteriors més que mediocres.

Vist el desenvolupament d'altres projectes urbanístics, sabem que el pes de la inversió privada marca el tempo i que tot allò que no està escrit s'ho endú el vent.

Així doncs, la pèrdua de credibilitat ens du a la manca de confiança, manca de confiança prèvia a la jornada electoral i posterior a aquesta.

 

Urbanisme a debat

A proposta d'ERC, el govern de la ciutat ha acceptat debatre el futur urbanístic de dos espais emblemàtics i estratègics de la ciutat, la muntanya de Montjuïc i el districte 22@.

Al darrer informe de l’Estat del 22@ es fa referència als sistemes urbanístics, tot afirmant: “Aquests no determinen des de l’origen l’ordenació detallada i precisa de cada punt del territori, sinó que permeten que la fotografia final de la transformació es vagi definint progressivament, en funció de les característiques de cada projecte i del seu entorn”.

Creiem que no en tots els casos s’està produint un desenvolupament harmoniós d’aquests criteris que facilitin el seu encaix amb la trama urbana consolidada. A tal efecte, cal prendre un seguit de mesures que podrien ajudar a clarificar aquesta qüestió i poder adoptar una estratègia de detall i de qualitat urbana dins d’una visió de conjunt del 22@.

És per això que vam presentar la proposta a la comissió d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, la qual va ser aprovada per unanimitat, amb el següent text:

“La Comissió d’Urbanisme, Infrastructures i Habitatge acorda endegar els treballs per la realització d’un estudi per la concreció de criteris constructius i paisatgístics de l’anomenat districte 22@. Aquest estudi ha de ser participat per la societat civil, a través dels col·legis professionals, les escoles d’arquitectura, entitats socials i el propi Ajuntament de Barcelona, a través de les àrees corresponents així com pels partits polítics que hi estan representats. L’estudi ha de perseguir una estratègia de qualitat urbana, amb el consens del conjunt de la ciutat, tot debatent els dissenys constructius, el paisatge urbà, les alçades, la distribució de l’espai verd i la qualitat del mateix, l’espai públic, el continu urbà i “l’skyline”.

Pel que fa a Montjuïc, ERC presidirà la Comissió que determinarà els usos de la muntanya de Montjuïc que culminarà amb l’aprovació del Pla Director. Amb tot el procés de debat també hem aconseguit que hi hagi una moratòria de projectes en sòl d’equipament i de sòl privat a la muntanya de Montjuïc.

Des d’Esquerra pensem que d'aquesta manera s'actua de manera preventiva davant el procés de redactat del Pla director de la muntanya de Montjuïc, recentment s'han aprovat tres projectes urbanístics que afecten l’àmbit d’aquesta àrea, i per tal de preservar l’equilibri d’usos de la muntanya.

Ara només cal que el govern faciliti el treball i es desenvolupin ambdós projectes, creieu-me que aquesta és la part més difícil de veure.

Jo Mateix

  • Sóc Ricard Martínez
  • De Barcelona, Catalunya, Països Catalans., Poland
  • Ricard Martínez, militant d'ERC. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona i President del Districte de Gràcia. Aquest Bloc és per a reflexions i comentaris personals volgudament públics. Aquest no és un canal oficial d'informació municipal de Barcelona ni dels Districtes de la ciutat, tot i que en pugui fer comentaris