divendres, setembre 07, 2007 

11 de setembre, a Gràcia ?

Aquest 11 de setembre m'hagués agradat que la trajectòria dels darrers anys de commemorar la Diada Nacional hagués tingut continuïtat. Ja ens imaginàvem que no seria així, però un mai s'està de pensar positivament. Així doncs m'agradaria veure la senyera dalt de l'edifici de l'ajuntament de Gràcia i que els nous responsables del districte no s'amaguen darrera de les entitats per fer veure que fan un acte de commemoració.

Amagar l'acte institucional de la Diada dins del districte sense fer-ne convocatòria, per acabar dient que millor que la convocatòria la facin les entitats, és voler passar de puntetes i, així, evitar cap senyal de mínim compromís Nacional.

Insisteixo que no és cap sorpresa, però és una evidència més que ERC no és al govern municipal. Potser no és un tema central, potser som massa susceptibles, potser en fem un gra massa, potser moltes coses.

L'Ajuntament és una institució pública,
no una entitat més, i com a tal, ha de fer-se ressò d'aquells elements que conformen la nostra realitat nacional i social. Altrament fóra il·lògic celebrar diades internacionals, amb la corresponent penjada de bandera i/o estendard del balcó i els actes oficials subsegüents, i no fer-ho per la pròpia Diada Nacional.

No demano que el regidor faci un discurs que no vol fer, ja sabem quin és el tarannà nacional del seu partit, demano que tingui criteri, i que si no vol celebrar la diada que no ho faci, però que no faci les coses amb la voluntat de diluir-les.

D'altra banda, com sempre, haurem de donar les gràcies a les entitats participants a l'acte convocat (no sabem ben bé com), és d'agrair que sempre estiguin al peu del canó.

dimecres, setembre 05, 2007 

Després d’un estiu diguem-ne... diferent, amb sequera de posts inclosa, em disposo a fer ploure una mica de lletra al meu assedegat bloc, tot coincidint amb la propera arribada de la tardor i, esperem, de les pluges.

Així, veient que la diversitat de temes ocurrents a partir dels quals podria fer un post és elevada, i que corro el risc d’embolicar-me massa, he optat per fer-ne ressò d’una cançó del Feliu Ventura, la qual trobo apropiada pels temps que corren.

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.

Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més
construïm un país de llums enceses.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms

il·luminant la nit amb l'esperança.

Oblidem el passat
no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.

No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant
però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.

vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.

“Que no s’apague la llum”

Feliu Ventura http://www.feliuventura.com/




Jo Mateix

  • Sóc Ricard Martínez
  • De Barcelona, Catalunya, Països Catalans., Poland
  • Ricard Martínez, militant d'ERC. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona i President del Districte de Gràcia. Aquest Bloc és per a reflexions i comentaris personals volgudament públics. Aquest no és un canal oficial d'informació municipal de Barcelona ni dels Districtes de la ciutat, tot i que en pugui fer comentaris