Un dels elements que contribueixen a la confusió sobre la relació del polític amb la ciutadania és el “tempo” de quan dir què penses fer, és a dir, on penses posar l’accent i, en acabat, quina valoració en fas i quan la fas.

És veritat que, de vegades, li demanem a la ciutadania que faci balanços de caràcter global, quan no sempre es fan des de l’àmbit polític. Acostumem a presentar “obra feta”, però ens costa més presentar la reflexió de la gestió feta, la qual té menys rendibilitat mediàtica i requereix d’una anàlisi acurada del discurs i una destil·lació equilibrada de tota l’obra de l’acció de govern.

El 15 de juliol del 2003 vaig fer una conferència al Saló de plens de l’Ajuntament de Gràcia, on vaig definir les línies d’actuació, l’èmfasi, la filosofia de l’acció de govern, etc. I ho vaig fer des d’una perspectiva institucional. Hi havia una certa expectació per saber quina implicació tindria el regidor de Gràcia en la gestió del districte, probablement produïda, no només pel canvi de persona sinó també pel canvi del partit polític de la persona designada.

Sigui com sigui vaig fer una conferència d’inici de mandat i la presentació va anar a càrrec de l’amic i 2n tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella. És lògic doncs que faci ara una conferència de final de mandat, també des d’una perspectiva institucional. I és lògic doncs que la presentació vagi de nou a càrrec de l’amic i 2n tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella.

Aquest fet simple, el de passar comptes és tan senzill com necessari. La proximitat, el compromís amb la gent, la voluntat de tancar un cicle, el qual sense un balanç quedaria coix, és la nostra manera de fer, i si ho voleu ho personalitzaré, és la meva manera de fer.

És per això que, el proper 3 de maig podré enllestir la feina al final de la meva responsabilitat, que recordo era per a quatre anys (el futur electoral ja dirà si amb continuïtat o no).

Hi ha qui no fa lo primer (dir que pensava fer) i potser no se sent cridat a fer lo segon (balanç). També hi ha qui, no havent fet la presentació d’intencions s’apunta a fer-ne la valoració, òbviament el resultat en aquest cas sempre ha de ser positiu...

També hi ha, els menys, qui, feta la presentació, no vol ni sentir-ne a parlar del balanç, ja sigui perquè n’està tip de tot o perquè no té cap balanç positiu a presentar.

És un clàssic de l'extrema dreta, la d'ací i la d'allà, manipular la informació i bombardejar els ciutadans amb missatges plens d'odi. Ara, una televisió pública d'una capital europea ens llença una nova proclama relativa a la llengua, l'ensenyament i els nens i nenes Catalans.

Vagi per endavant el meu total suport a totes les escoles del districte i a tots els equips de mestres i professors, que treballen dia a dia per fer de l'ensenyament una peça clau en el desenvolupament dels nostres infants, treballant per la cohesió social i per la igualtat d'oportunitats.

També el meu suport particular als/les mestres i l'escola que, des de la mentida i l'odi, han volgut posar en el punt de mira.

No es tracta de justificar-nos, de parlar de llengua, de cohesió social, de qualitat educativa, etc. Es tracta de rebutjar la manipulació, de denunciar els actors de l'extrema dreta que la fan possible, ací i allà, es tracta de denunciar la mentida sistemàtica i l'atac al nostre model educatiu i la nostra societat.

Demano doncs que hi hagi una repulsa explícita per part dels agents polítics graciencs , si no condemnen aquests fets es converteixen en còmplices. I tenim dret a saber qui està en el cantó de la llibertat, la convivència i la cohesió social i qui està en el cantó de la por, la manipulació i l'extrema dreta.