He tingut el plaer de conèixer a Santiago Carrillo, històric dirigent del PCE, tot
participant a la inauguració d'unes jornades sobre Transició i Impunitat, organitzades per l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates. Conèixer algú de la seva rellevància política és sempre un plaer i més, veient que tot i tenir una edat molt avançada conserva la lucidesa quasi intacte dels vells temps.
Les jornades han versat sobre la impunitat que han tingut els franquistes durant la transició a l’estat espanyol, sobre el paper de la judicatura durant el franquisme i la transició i sobre les polítiques públiques de la Memòria Històrica.
El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que va presidir l’acte d’inauguració, va recalcar la necessitat urgent de ser més ambiciosos en les polítiques públiques de la Memòria Històrica i més veient com ha quedat de descafeïnada la llei de la memòria històrica a l’estat.
A Gràcia ja hem fet alguns passos de gegant en aquest sentit, alguns en la direcció simbòlica del nomenclàtor de la ciutat, per exemple amb el canvi de nom de l’Av Hospital Militar pel d’Avinguda de Vallcarca, que entrarà en vigor aquest mes de novembre. L’actual nom de l’Avinguda va ser imposat pel règim franquista, aprofitant la construcció de l’Hospital que li dona nom. Cal recordar també que les mateixes instal·lacions hospitalàries ja van canviar el nom, anomenant a l’actual conglomerat de serveis sanitaris Parc Sanitari Pere Virgili.
El nou carrer d’Otília Castellví, els Jardins Maria Baldó, la Plaça de les Dones del 36, són exemples de noms que ens ajuden a conservar la memòria, a més d’incorporar noms de dones als nostres carrers i places equilibrant una mica la majoritària presència de noms masculins.
Ara, a més tenim una eina molt més potent, la recuperació i obertura del refugi antiaeri de la Guerra Civil amb la creació del centre de recuperació de la memòria històrica a Gràcia.
Com a mostra veieu un tros del text de la carta on s’informa als veïns de la zona el resultat d’una assemblea veïnal sobre el refugi:
Company: Esperem que no deixaràs de contribuir amb la teva aportació personal a una obra tan humanitària: pensa que t'ho agrairem tots, la junta i els ciutadans en general: pensa que treballes per la vida dels teus familiars, dels teus conciutadans: recorda que els nostres enemics són inhumans, que a hores d'ara han destruït i estan destruint nombroses poblacions i que nosaltres mateixos, hem estat víctimes de la seva fúria destructora.
Totes les protestes han estat debades per a aturar aquestes maniobres criminals i només ens podem refiar de nosaltres mateixos, de la nostra previsió per a aminorar en part el perill que ens amenaça. ¿Quantes vides s'haurien salvat en els passats bombardeigs si haguéssim disposat de refugis?
Penseu en la quantitat d’informació i temes que es poden tractar només amb aquest text !!

Aquests primers dies de novembre se celebra a Gràcia el "parafestival GRAC", que proposa intervencions efímeres a l'espai públic. És una proposta d'un grup de gent que treballa a l'entorn de l'art contemporani. En el marc del parafestival proposen debatre a l'entorn de l'espai públic, com a plataforma de moltes coses i de ningú.
La gent del Grac planteja, de forma divertida i entenedora, una reflexió sobre l'espai comunitari, que és aquell espai públic (i de vegades privat) on es desenvolupa alguna activitat de la comunitat. L'espai comunitari seria un carrer de festa major, i els seu guarnit una intervenció efímera a l'espai públic.
També és un espai comunitari la Plaça Rius i Taulet durant les tardes, un cop els nens i nenes de les escoles es troben a jugar a la plaça acompanyats pels pares i mares. I també aquell tram de carrer on alguns veïns es troben xerrant asseguts a les cadires que han tret de casa seva.
Així doncs veiem que l'espai comunitari té diverses expressions temporals i formals, però la major part d'aquestes coincideixen en el mateix espai públic. D'aquí que vetllar per una bona qualitat de l'espai públic signifiqui també, vetllar per aquests espais comunitaris que formen part de la nostra vida quotidiana i que, en la major part de casos, signifiquen un toc de qualitat en el nostre model de vida urbana.
Preparar plataformes urbanes adequades amb espais agradables, protegir-les d’usos intensius i exclusius, descontaminar-les de soroll i de la pressió del trànsit, són les passes a fer per anar conformant aquest model de ciutat. Aquest model troba en l’equilibri entre la mixtura d’usos urbans, la intensitat i la velocitat de la vida a la ciutat i la densitat urbana una forma sostenible i sostinguda de realitzar-se cadascú, incorporant l’espai públic com a espai físic on també desenvolupes aquesta realització, et fas l’espai una mica teu, te l’estimes i per tant el protegeixes.