Entenc que una de les funcions d'un Síndic de Greuges és la d’emparar els ciutadans i ciutadanes front l'administració i els abusos de poder, així com donar confiança respecte les institucions, fins hi tot de la que el mateix síndic representa.
Uns veïns de l'entorn de la Pl. del Diamant truquen a un programa de radio, on hi és present el Síndic, per demanar com poden insistir en la seva demanda ja que, segons diuen ells mateixos, el districte de Gràcia ha fet cas de l’As de Veïns i no vol incorporar cap nou element a la recent reforma de la Plaça. Els mateixos veïns reconeixen que a totes les places hi ha processos de participació i intervenció veïnal.
Fins aquí tot correcte, uns veïns han de poder estendre les seves demandes i insistir tant com vulguin, fins i tot per la ràdio. Ara bé, el Síndic de Greuges, lluny de matisar i aplicar un principi de prudència, manifesta directament que s'adrecin a ell ja que al Districte de Gràcia no els hi faran cas. Més enllà de la gosadia de manifestar una opinió sense conèixer un procés, crec que el Síndic s'ha equivocat.
Però m’assalta el dubte respecte el bon fer habitual del personatge, a qui he tingut el plaer de conèixer temps enrera, no coneixent-li una faceta improvisadora i de manca de criteri.
Així doncs no voldria pensar que es tracta d'un simple acte de sectarisme al que ens tenen tant habituats els hereus de l'ortodòxia estalinista, els mateixos que s'autoproclamen decents i intel·ligents.
Això em recorda unes paraules del meu avi, que era mestre i que sostenia que un tonto i un altre tonto no fan un intel·ligent, sinó dos tontos.