Benvinguts i benvingudes a casa !!
Quan la teva ideologia social i política et fa tornar inquiet, normalment t'afilies a alguna organització, com ara un partit polític. I esculls aquell partit que penses que recull la major part del teu ideari (mai tot) i que adopta una estratègia en la que hi estàs d'acord.
Els partits polítics són peces clau en un estat democràtic, però no deixen de ser eines per traduir la ideologia i el pensament en acció política de govern (si es pot).
Per aquesta raó hi poden conviure en un mateix partit variants ideològiques o posicionaments estratègics diferents, ja que hom creu que l'Eina ja és útil fent el camí que fa. La militància a un partit polític requereix dosis de paciència i disciplina, tot assumint que hi haurà moments que et pots sentir distanciat de la línia ideològica i estratègica central d'aquest.
La gent que històricament s'ha anat agrupant a l'entorn del PSC des d'una òptica Catalanista, ha hagut de viure diversos episodis en els que el distanciament ideològic i estratègic adoptat pel partit ha estat força gran.
Sense voler burxar en polítiques internes, crec que avui aquest distanciament és tan gran com irreversible i que la màxima de Josep Pallach que deia que el PSC havia de ser un partit català i independent, ja no és possible.
Ho hem dit sovint i de vegades amb la boca petita, hi ha gent del PSC que se sentiria més còmoda a ERC, i ara és el moment de dir-ho amb la boca gran, ja que fins i tot per als que no són independentistes, els posicionaments estratègics i ideològics d'ERC avui estan més propers als hereus d'en Pallach i de tantes altres famílies del PSC, que el seu partit actual.
Amics i amigues sabeu que sereu benvinguts a casa.
Els partits polítics són peces clau en un estat democràtic, però no deixen de ser eines per traduir la ideologia i el pensament en acció política de govern (si es pot).
Per aquesta raó hi poden conviure en un mateix partit variants ideològiques o posicionaments estratègics diferents, ja que hom creu que l'Eina ja és útil fent el camí que fa. La militància a un partit polític requereix dosis de paciència i disciplina, tot assumint que hi haurà moments que et pots sentir distanciat de la línia ideològica i estratègica central d'aquest.
La gent que històricament s'ha anat agrupant a l'entorn del PSC des d'una òptica Catalanista, ha hagut de viure diversos episodis en els que el distanciament ideològic i estratègic adoptat pel partit ha estat força gran.
Sense voler burxar en polítiques internes, crec que avui aquest distanciament és tan gran com irreversible i que la màxima de Josep Pallach que deia que el PSC havia de ser un partit català i independent, ja no és possible.
Ho hem dit sovint i de vegades amb la boca petita, hi ha gent del PSC que se sentiria més còmoda a ERC, i ara és el moment de dir-ho amb la boca gran, ja que fins i tot per als que no són independentistes, els posicionaments estratègics i ideològics d'ERC avui estan més propers als hereus d'en Pallach i de tantes altres famílies del PSC, que el seu partit actual.
Amics i amigues sabeu que sereu benvinguts a casa.


