dijous, d’octubre 13, 2016

A les antípodes de les Superilles

El debat de les superilles al Poblenou, tot i quedar-me lluny en la distància, el tinc ben a prop, la mobilitat i l’espai públic és un debat d’actualitat al món occidental (encara que sigui a les antípodes) i amb la retrospectiva i l’experiència en l’impuls polític del Pla de Mobilitat amb la creació de les superilles a Gràcia, no puc estar-me de fer alguna reflexió. Ull, parlo de reflexió, ni pretenc donar lliçons ni criticar el que es fa o el que no es fa. 

Arribo a Christchurch (Nova Zelanda) amb la sorpresa, per desconeixement i pel fet mateix, que el 80% dels edificis del centre de la ciutat van caure o van ser enderrocats després dels terratrèmols del 2010 i 2011.

Projecte re:Start Mall
Sorprèn amb la velocitat amb la que es van posar a treballar per reconstruir la ciutat, però estem parlant de Nova Zelanda, un país amb poc més de 5M d’habitants i amb un dels índex de protecció social i benestar més alts del món. El cas que arribem en plena reconstrucció, arreu hi ha edificis a mig construir, el programa Rebuild (https://www.ccc.govt.nz/the-rebuild), dirigit per l’Ajuntament, té com a objectiu enllestir el procés de reconstrucció el 2018. 

El centre de Christchurch, de 370.000 hab. té una trama ortogonal amb edificis institucionals, d’activitat econòmica, centres comercials i molt poc a habitatge. Res de nou a una ciutat anglosaxona, on la gent viu majoritàriament en barris amb cases aïllades. Salvant les distàncies, recorda a l’estructura del Poble Nou de Barcelona.

Centre de Christchurch
Em vaig interessar per la planificació de l’espai públic i, és clar, han aprofitat per introduir conceptes com reducció del trànsit, destinar més espai per al vianant, fer carrils bici amb prioritat, generar racons d’estada. Tot això tenint en compte el model de ciutat dispersa on el vehicle privat és necessari gairebé per tot. 

Recomano donar un cop d’ull al projecte, no sempre hi ha la oportunitat de refer una ciutat o la part central d’aquesta. 

Efectivament a Christchurch s’han marcat objectius, han planificat estan construint i han generat consens, és clar que després d’un fet tan greu com els terratrèmols. 

Crec que hauríem de ser capaços de generar il.lusió pels projectes urbans, tots plegats ens ho hem de fer mirar una mica, administració i administrats. 

Canviar els hàbits de les persones molesta, és inevitable. Per tant serà gairebé inevitable qualsevol crítica, raonable o no, a tota acció per canviar hàbits en la mobilitat quotidiana. 

Reconstrucció, el 80% dels edificis van anar a terra.
Sovint aplaudim accions i polítiques que passen a ciutat llunyanes i que normalment no tenen realitats assimilables a Barcelona. En canvi quan apliquem polítiques de mobilitat a la nostra ciutat és difícil trobar un entusiasme collectiu majoritari, quan aquestes surten en positiu a la premsa de les altres ciutats esmentades. 

Els resultats d’implementar un Pla de Mobilitat a la ciutat han de ser el màxim d’espontanis, si hem de forçar situacions i dinàmiques artificialment no estem aconseguint l’objectiu desitjat i que els veïns i veïnes no trobin avantatges respecte la situació anterior. 

Un bon Pla de Mobilitat ha de tenir els objectius ben definits i són aquests els que cal consensuar amb tots els actors possibles, un bon projecte és aquell que no tremola per una anècdota. 

Les coses a les antípodes no són tan diferents, només passen unes quantes hores abans...

dimarts, de juny 14, 2016

La gran veritat del túnel de Somport (històries del corredor central ferroviari per mercaderies)

El proper 26 de juny  la regió francesa d’Aquitània té prevista la reobertura de la línia ferroviària per a passatgers entre Oloron i Bedous a la Vall d’Aspe. Aquest projecte forma part, en teoria, del full de ruta signat entre les regions d’Aquitània i Aragó per reobrir la línia ferroviària entre Canfranc i Oloron prevista pel 2020. Les millores s’han fet sobre la línia i els trens però no s’ha electrificat el tram.

Per la part francesa el tram entre Bedous i el túnel ferroviari de Somport és el tram més costarut, on la línia està més malmesa i el que té menys població, el que implica poc interès per part de l’administració francesa en mantenir el compromís de connexió.

Ample de via: A la part francesa l’ample de via és UIC i a la part espanyola no està previst a curt termini que l’ample de via entre Osca i Canfranc sigui UIC, entre d’altres s’han fet obres recents (2009) a trams importants de la línia consolidant l’ample ibèric.

Electrificació: La línia no està electrificada ni pel cantó espanyol ni pel francès.

Traçat: L’actual traçat de la línia té pendents massa forts que impedeixen el pas de trens de mercaderies d’una mida raonablement comercial. Per línies de mercaderies es recomanen pendents per sota de les 15 mil.lèsimes, la part espanyola supera de molt aquesta xifra situant alguns trams en 21 mil.lesimes, la part francesa té de mitjana 30 mil.lèsimes amb trams de 45. Només recordar que el túnel del Pertús té 17 mil.lesimes i això provoca un encariment del pas pel túnel per la necessitat de dues locomotores, el que provoca el desestiment de les operadores i de retruc la fallida econòmica... 

Veient aquest escenari és fàcil arribar a la conclusió que reobrir la connexió ferroviària entre Canfranc i Oloron, és a dir entre Osca i Pau, seria una bona idea per als ciutadans de banda i banda de la frontera hispano-francesa, sempre pensant en trens de passatgers i petits.

Però hi ha qui no ho vol entendre així i considera que un corredor ferroviari de mercaderies per Osca-Canfranc-Pau és factible. Tant és que a la banda francesa estiguin consolidant el model i per tant no vulguin ara entrar en el debat de reformar tota la línia per permetre el pas de les mercaderies. Tant és que la Unió Europea hagi prioritzat el Corredor Mediterrani. Tant és el cost objectiu de superar les dificultats tècniques faci gairebé inviable el projecte. Hi ha qui li pot més dir el que calgui per arreplegar a curt termini quatre vots. 

El problema és que aquesta tesi del Corredor Central la deien els de sempre i ara ho diuen també els nous, per tant quan els nous pensen com els de sempre només hi ha un canvi possible, la República Catalana.