No crec que ho haguem aconseguit del tot, però si que és veritat que hi ha enrenou i debat arreu del partit, i aquest no acaba de traslladar-se als Media, en part perquè les coses domèstiques no interessen a la majoria, en part perquè el que es parla, majoritàriament, està lluny del caos en el que molts ens volen projectar.

A mesura que els debats i processos congressuals interns d'altres partits s'apropen, la rialla sorneguera amb la que alguns personatges ens miren de reüll s'esvaeix, és clar, alguns d'aquests processos no son un bon exemple de democràcia interna. No ho són ni aquests ni els que, sense obrir cap procés congressual, provoquen relleus sortint per la porta del darrera, sense deixar-ho ben bé del tot, com si d'una herència es tractés.

Des d'ERC ja podem dir que hem guanyat una batalla, ara, abans del congrés. El fet d'escollir la Secretaria General i la Presidència amb sufragi universal entre tots els militants, és un pas endavant en la modernització de les estructures del partit, que tindrà la seva transcendència més enllà d'ERC. Aquest procés té un valor afegit per ell mateix que, segurament, ens permet connectar millor amb la ciutadania, recelosa de la política i dels processos polítics.

Així doncs, sigui quin sigui el resultat de la jornada electoral i del congrés d'ERC, serem nosaltres qui ens puguem mirar sorneguerament els comentaris i els processos interns dels altres partits.

Hi ha un altre debat, que s'està amplificant pels Media, que te a veure amb els reptes de futur i les estratègies per avançar, poc o molt, cap a espais de sobirania. En el mateix article amb el que em referia al inici deia: Estaria bé que la reflexió es faci en benefici del projecte independentista i de l'objectiu polític del referèndum del 2014.

Doncs em reafirmo amb el que vaig dir. L'objectiu del 2014 és polític i com a tal és oportú, ja que ens situa en una voluntat d'avenç nacional, una fita que esperona la gent a treballar en un projecte que, encara que difús, té les suficients dosis d'èpica i de realisme com per generar adhesió i il·lusió.

A més, aquest objectiu té altres avantatges, el primer és que no l'hem de veure com una estratègia estricta de partit, ans al contrari, l'estratègia hauria de ser que se sumessin el màxim nombre de partits possible. El segon és que, pel seu caràcter transversal, treballar per l'objectiu del 2014 es pot fer des de qualsevol estructura, ja sigui de partit polític, ja sigui d'entitat cultural o esportiva, ja sigui de forma individual. I el tercer avantatge és que, com a objectiu polític, és compatible amb d'altres objectius conjunturals, tècnics, sectorials, de més o menys importància i/o valor, com ara el Concert Econòmic o les Seleccions Esportives Nacionals.

Encara ens queden molts dies fins el 7 de juny, continuem parlant.

Efectivament, com gairebé tots/tes els militants d'ERC, penso que cal fer una reflexió de caràcter intern i per això crec que són indispensables algunes dosis de bones condicions per a la reflexió.

Primer de tot, penso que ha de ser un debat intern, dels militants d'ERC, per tant sense xou mediàtic, sense interferències d'opinadors diversos i sense aquells que s'ho miren tot des de fora.

En segon lloc, la reflexió interna ha d'anar acompanyada de frases i aportacions de caràcter intel.lectual que vagin més enllà dels missatges simples. Calen reflexions amb frases subordinades i amplitud de mires, sense apriorismes, simplisme, descobridors de l'essència, salvapàtries varis, anàlisis mal fets o versions distorsionades de l'estadística.

Estaria bé que la reflexió es faci en benefici del projecte independentista i de l'objectiu polític del referendum del 2014, per tant sobrarien aquells que volen fer un falç debat en el que bàsicament busquen sortir ben situats per ubicar-se en algun càrrec estratègic al partit o institucional.

Més val que no fem allò que deia Joan Oliver (Pere Quart):

Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre i l'Àrbitre.

Ara que els arguments electoralistes ja no venen al cas, tornarem a dir el que ja vam expressar el seu dia respecte el posicionament del projecte de l'AERI del barri d'El Carmel.

La informació millora la capacitat de decisió: per això creiem que els veïns/es han de saber a què s'han d'atendre un cop s'aprovi el pla, tot poguent fer les aportacions que es creguin oportunes. I d'entre aquests els afectats directes i els indirectes, és a dir, els qui hauran de modificar el lloc on viuen i els qui veuran com va canviant la fesonomia del barri.

Aquest projecte limita, en part, en el seu àmbit de planejament justament amb l'àmbit d'afectació dels Tres Turons. Aquest àmbit està pendent d'una solució definitiva que creiem prioritària atès que ja porten aproximadament uns 35 anys d'afectació. No sembla raonable, que un projecte que està en debat de del 2003 i que des de la regidoria d'Horta s'ha anunciat públicament fins a 6 vegades que estaria enllestit "en breu", quedi aparcat. D'altra banda no sembla raonable intentar solucionar urbanísticament una àrea sense solució de continuitat, per exemple els carrers fronterers.

Pel que fa a la inversió prevista hem de tenir en compte diverses coses.

Primer destacar que la inversió prevista és molt important, sobretot si la comparem amb població i territori, res a dir si tenim en compte els deutes històrics amb el Carmel i els barris annexes.

En segon lloc la inversió total de 390 milions d'euros es distribueix entre 77 M d'inversió pública i 313 M d'inversió privada. Deixant de banda la capacitat de mantenir la inversió pública durant 12 anys, el pes de la inversió privada és decissiu per al conjunt del projecte, per això creiem que s'ha de detallar un pla de ruta per a la inversió privada, deixant clars els terminis, les afectacions, la capacitat d'exercir el Dret de Retracte, etc

És a dir, 12 anys són molts per a desenvolupar una planificació que no depén només de l'ajuntament de la ciutat, depèn de la inversió de la Generalitat en equipaments, no concretada, i del desenvolupament privat. Tenim exemples propers del que això pot suposar, al barri de Vallcarca tenim un planejament pendent d'execució a bona part del barri, els resultat és que es porten anys d'endarreriment, la qual cosa genera degradació urbanística, problemes de caràcter social, ocupació de finques, dessertització del poc comerç de barri existent i inseguretat jurídica per als petits propietaris i per als llogaters, ja que el pas del temps beneficia l'acumulació d'inversió de grans corporacions que són les que acaben controlant els plans de millora urbana.

A partir d'aquí podem començar a parlar del projecte tècnic, de les afectacions, del desenvolupament, etc.

És l'actitud del govern la que ens fa que no li donem crèdit al projecte, ja sigui amb un vot favorable o amb una abstenció. Perquè ja no és creible que prometin desencallar els Tres Turons aviat, ho han dit massa vegades i massa públicament.

Tampoc és creïble que ens diguin que la inversió pública, al marge de l'Ajuntament, està garantida, tenim massa exemples que ens demostren que l'imaginari del govern municipal, en el millor dels casos, és excessivament optimista, sovint amb uns resultats posteriors més que mediocres.

Vist el desenvolupament d'altres projectes urbanístics, sabem que el pes de la inversió privada marca el tempo i que tot allò que no està escrit s'ho endú el vent.

Així doncs, la pèrdua de credibilitat ens du a la manca de confiança, manca de confiança prèvia a la jornada electoral i posterior a aquesta.

Efectivament, el divendres 25 a les 17h, em trobareu a la plaça de la Vila de Gràcia, donant suport a la comunitat educativa que lluita per evitar la desaparició de l'IES Bosch i Gimpera.

Volen tancar l'Institut sense donar continuïtat a l'alumnat ni al projecte educatiu que, ara fa 12 anys, es va engegar sota la promesa que seria un centre de dues línies amb tots els itineraris educatius.

Els barris de la Salut, el Coll i Vallcarca-Penitents necessiten un institut, que sigui de doble línia i on es pugui fer Batxillerat, és per això que vam cedir el solar de l'Avinguda de Vallcarca, a proposta del Consorci d'Educació. Ara ens trobem que volen tancar el Bosch i Gimpera sense el compromís de construir el nou institut.

Davant del desordre continu en la presa de decisions, per part del Consorci d'Educació, en aquest tema, reitero el que pensem que cal fer.

Primer de tot concretar el Mapa escolar d'aquests barris, establint necessitats, línies educatives i, si cal, noves construccions.

Segon, establir les transicions necessàries (en el cas de noves construccions), de manera que l'IES Bosch i Gimpera tingui continuïtat en el nou centre.

Tercer, iniciar les obres de construcció dels edificis corresponents que, tot indica que com a mínim estem parlant d'una escola Bressol annexada a l'escola Montseny, un poliesportiu d'ús preferentment escolar (per a les escoles Montseny i Farigola), l'adequació de l'escola Montseny i la construcció de l'IES a l'Avinguda de Vallcarca.

Per tot això, ens trobareu a la plaça de la Vila !!

Sembla que es confirma que la construcció de l'edifici de l'escola Fructuós Gelabert, al carrer Sardenya cantonada amb Indústria, no contempla la necessària escola Bressol. Una vegada més la desordenada manera de prendre les decisions en matèria educativa a la ciutat ens porta a perdre una nova oportunitat.

El projecte previst és construir una escola de música annexa a l'escola Fructuós Gelabert, almenys això es comenta des del Consorci d'Educació. És clar que necessitem escoles de música, tant a l'Eixample com a Gràcia, però, almenys des de Gràcia, ja havíem previst alternatives per aquesta qüestió. Cal recordar que una de les conclusions del Pla estratègic de la Música de Gràcia és la creació d'una escola de música pública.

La construcció d'una escola bressol requereix uns espais i unes condicions que fan difícil l'adaptació a espais ja construïts, és per això que, tractant-se d'un solar i d'una nova construcció, era convenient incloure l'escola bressol annexada a l'escola Fructuós Gelabert. En canvi una escola de música és de més fàcil ubicació.

El districte de Gràcia va iniciar els tràmits a principis del 2007 per llogar l'edifici de l'antiga escola Al·leluia, al carrer Milà i Fontanals. La justificació d'aquest lloguer era ubicar-hi l'escola d'adults de l'actual escola Rius i Taulet, així com una possible escola de música.

El desconcert generat pel canvi d'opinió i projecte de les obres de l'escola Rius i Taulet, la presa de decisions sense tenir en compte la planificació del mapa escolar, la improvisació i l'engany com a mètode de treball, ens porten a una situació de desconcert en la inversió per a equipaments i la pèrdua constant d'oportunitats.

Mentrestant el regidor del districte xiula, com si la cosa no anés amb ell, o potser ho fa per allò de la música.